Els caps de setmana que el Lluís passa amb el seu pare, el seu pare el deseduca i confon de forma sistemàtica: parla malament de la mare, sedueix el Lluís amb regals fora de lloc, no li posa límits... I alhora, junt amb aquest desordre, si el pare pel que sigui es cansa del Lluís, llavors l'ignora, no n'hi fa gens de cas, i procura retornar-lo a casa de la mare abans de l'acordat.
Com a pare, no té cap virtut (o les té molt ocultes), només defectes (molt visibles).
Malgrat aquest desgavell, el Lluís, que ja té tretze anys, és incapaç d'enviar-lo a passeig. Al contrari, sovint el defensa. D'una banda, a causa del lligam emocional, perquè el seu pare és molt manipulador, i a més, per al Lluís, encara que sigui un desastre, "és el seu pare". I d'una altra banda, a causa de l'estratègia del pare dels suborns: et compraré això, allò... El Lluís de vegades és conscient dels suborns, però són tan llaminers...
La mare del Lluís té molt més presents les necessitats (i les fragilitats) del Lluís, però alhora també té les seves dificultats, confusions i embolics. Treballa molt, i al marge que estigui obligada a fer-ho (però segurament no tant), de vegades sembla com si la feina alhora fos una mena d'alliberament de la relació difícil amb el Lluís. De fet, sovint no és a casa quan el Lluís hi és.
Alhora, de vegades a la mare els nervis i les emocions també la desborden, i pot explotar i tenir comportaments que, encara que només siguin esporàdics, no afavoreixen l'estabilitat del Lluís, que també té tendència a les explosions. La seva mare s'esforça per controlar les seves pròpies reaccions... i de vegades també se les justifica a causa del seu cansament i de la pressió que suporta.
La mare del Lluís fa anys que té una nova parella, un home de bona mena que ha fet molt tant per la mare com pel Lluís. Però el Lluís el detesta, sobretot a causa del que li diu el seu pare ("la teva mare és una puta", etc.). I també perquè percep la nova parella de la seva mare com un invasor (de fet, fins fa ben poc el Lluís ha estat dormint al llit de la seva mare, amb l'argument d'ella que d'aquesta manera era més fàcil que ell li parlés de les seves coses).
El Lluís, amb els seus tretze anys, de vegades a la seva mare li sembla insuportable. I a la seva parella encara més.
Però no s'acaben d'adonar que si la situació d'ara és difícil, es pot deteriorar encara molt més, segons com vagi evolucionant i es vagi gestionant la situació. I que podria ser que un dia, convertit el Lluís en una autèntica bomba atòmica, ells acabin enyorant amb deliri "aquest grau d'insuportabilitat" actual del Lluís.
No és que les lleis de Murphy siguin infal.libles ("Tot el que va malament, anirà pitjor", etc.), però quan no gestionem bé els problemes (sobretot els dels adolescents), llavors sí que és bastant fàcil que les lleis de Murphy es compleixin, i acabem submergits en el caos.
Cloenda: això ho vaig escriure fa un o dos mesos, i d'ençà d'aleshores tot s'ha anat deteriorant, ha anat empitjorant, fins al punt que la mare del Lluís, encara més desbordada i espantada, li ha dit que si es repeteixen segons quines actituds i agressions acabarà trucant a la policia.
